dilluns, 13 / juliol / 2009

L'Encobert de València

Per J. M. Varona “Ché”

En data recent i en el Saló Sorolla de l'Ateneu Mercantil, es va presentar " L'Encobert de València" un còmic editat per la Delegació de Cultura de l'Ajuntament de la Capital del Turia, amb guió i dibuixos de José Aguilar García, basat en la novel·la que en 1851 va escriure Vicente Boix que tracta de la Guerra de les Germaníes que va tenir lloc en la València del segle XVI.
La presentació va estar a càrrec de l'autor de l'obra i de Federico Bru Santabárbara conegut investigador de la imatge gràfica, que va prendre la paraula en primer lloc per a parlar de la novel·la històrica dins de la qual situava el relat de L'Encobert, dels orígens del qual va parlar abans que aquest prenguera part en La Guerra de les Germaníes que va tenir lloc en el període conflictiu dels primers anys del regnat de Carlos I.
De les narracions històriques Federico va comentar que no sempre van ser les més justes, ja que en elles se solia degradar la imatge del contrari. Després va seguir parlant d'altres narracions: de les gràfiques i també de les diferències que puguen existir entre les paraules historieta, còmic i còmic ?totes de la mateixa família-, abans de citar al còmic històric fent referència a dos herois juvenils com van anar en el seu moment "El Guerrer de l'Antifaç" i "El Espadachín Emmascarat"Igualment va parlar dels àlbums il·lustrats per Antonio Hernández Palacios, dels quals va ressaltar la qualitat dels seus dissenys i el rigor històric per estar bé documentats. Va citar també a altres autors com José Ortiz i Miguel Calataiud, i de la mateixa manera, al Alatriste d'Arturo Pérez-Reverte.
Quant a la figura de L'Encobert, va al·ludir al realitzat en el passat pel dibuixant José Grau i que encara roman inèdit a pesar del temps transcorregut. AL final va comentar de com José Aguilar va abordar la posada en escena de ,L'Encobert de València?, i de com ell va preferir que, en el seu llibre, l'heroi romanguera en l'ombra ?de la qual solament ix, de tant en tant, per a avivar el foc de la revolta que els plebeus han encés i en ocasions ho fa emmascarat o disfressat d'ancià pelegrí?. Va lloar el treball de l'autor quant a disseny ??dins d'un estil figuratiu molt treballat?-i al documentat del període històric en el qual el personatge va arribar a moure's, i el de les imatges, a l'hora de reproduir coses de l'època, tals com: armes, utensilis, abillaments, edificis, places i carrers, individus etc. Després es va referir al contingut del llibre detenint-se en les seues facetes tècniques i històriques, dutes totes, a bon port per l'autor.
A continuació va parlar José Aguilar (València, 1966) per a agrair a l'Ajuntament i a l'Ateneu de València per la seua col·laboració i ajuda, i també, a Federico Moreno per les seues paraules. Va dir que el primer repte a superar, a l'hora d'elaborar el seu llibre, va consistir en l'eliminació d'alguns personatges i passatges que apareixen en les més de 400 pàgines de la novel·la original, que al seu judici, llastraven el ritme narratiu del còmic en el qual s'havia embarcat i que ell no volia veure'l convertit en una història de bustos parlantes.
Va comentar també, que va invertir part del sentit cronològic de l'obra original per a presentar alguns esdeveniments de tal forma que oferiren una lectura de conjunt més dinàmica, tal com va anar el cas de la conquesta de Granada que en la novel·la apareix quasi al final, i que en el còmic, passa al principi per que en aqueix període s'aborda la joventut de L'Encobert. Va afegir que en l'elaboració del còmic, va jugar amb les llums i les ombres que són protagonistes en aquesta història doncs no cal oblidar que en aquella època, les gents s'enllumenaven amb candiles, veles i torxes. Un altre dels protagonistes va ser el color; els colors tenen valors dinàmics.
Va utilitzar molt els blaus perquè moltes coses, en l'obra, succeeixen entre les llums de la matinada i el dia. Com complement al blau, va utilitzar el taronja que introdueix la línia de moviment. Aguilar se sent un cronista de l'època pel que en la primera pàgina i altres, va incorporar el pergamí per a introduir informació d'aquell temps.
El personatge apareix poc per que entén que aquest és l'essència del que era el moviment de la Germanía, paral·lel ?encara que menys conegut-, al dels Comuneros de Castella. L'autor va incorporar tots els recursos que va tenir a mà per a presentar les seues històries, que comencen amb la presa de Magrana pels Reis Catòlics, utilitzant vinyetes horitzontals, i més tard, quan els personatges comencen a parlar, va usar altre tipus de vinyetes. Va ser molt important documentar-se sobre: vestimenta, arquitectura, armes, tipus i costums de l'època etc. En el còmic ens trobem amb el desaparegut Palacio Real de València en el qual tenien lloc esdeveniments varis. És freqüent l'ús d'onomatopeies: tañido de campanes que es colen en altres vinyetes, espetec de canons, xiulades de fletxes, alaridos dels arribats a i altres sons.
Ajudat pel color, l'àlbum presenta vinyetes que parlen per si soles: escenes de l'epidèmia on veem a la noblesa fugint espantada; vinyetes en les quals apareixen el bo i el malvat en color violeta eixint-se d'elles perquè aquest puga veure's millor; unes altres, en les quals ens trobem l'assalt al castell de Corbera on s'introdueix la confusió i el moviment, utilitzant vinyetes que perden el seu marc i s'amuntonen; també aquelles en les quals es trenquen i s'astellen les seues vores per a reforçar la càrrega dramàtica; igualment vinyetes en les quals es reflecteixen la impotència, la indefensió i el desassossec dels personatges; i aqueixes altres en les quals es veuen els exèrcits dels agermanats a l'hora d'eixir i donar la batalla; altra més en la qual els soldats són representats de forma simbòlica per moltes lucecitas?
José Aguilar va acabar dient que no havia volgut contar una història en temps real, que si reflecteix en canvi on es va dirigir la revolta de les Germanías que va tenir un final tràgic en lluita desigual amb tropes reals més poderoses, desenllaç que va procurar esmorteir donant pas al simbòlic i deixar clar, que ho realment important d'aquella contesa, va anar ?la mort d'un ideal i el de la lluita de tot un poble.

dimarts, 23 / juny / 2009

Concurs d'un viatge a Brussel·les.


Des de l'Oficina de Turisme de Bèlgica , us ofereixen un concurs on et paguen el viatge i l'estància d'un cap de setmana a Brussel·les.
Ho fan aprofitant que enguany és l'any del còmic a tota Bèlgica.
Si clickes a la foto entraràs directament al formulari que has d'omplir per optar al concurs ... Sort!!!!

dimecres, 17 / juny / 2009

Akihabara@Deep 09



Un dels barris més emblemàtics i actius de Tòquio, Akihabara, dóna nom a aquest festival, que proposa dos dies complets d’activitats al voltant de la cultura nipona.
Després de l’èxit de la darrera edició, amb un emplaçament nou i un horari ampliat, l’Associació Juvenil d’Aficionats al Manga i l’Anime organitza aquesta nova cita amb la intenció de convertirla
en un dels esdeveniments de referència dedicat a l’oci japonès a Barcelona. Tallers de jocs de taula, una mostra d’entitats del Japó, nombroses conferències i presentacions editorials, projeccions d’anime i cinema nipó, exposicions, exhibicions, un concurs de cosplay i fins i tot una recreació d’un cafè de maids amb karaoke completen la programació.
Una programació que enguany, a més, inclourà el Japan Sound Festival, un esdeveniment dedicat a la música rock japonesa i al rock alternatiu i que comptarà amb l’actuació de diverses bandes amateurs i semiprofessionals que actuaran la nit de dissabte i la tarda de diumenge.
La confluència d’aspectes diversos de la subcultura del Japó i la barreja de modernitat i tradició característica d’aquest país defineixen l’Akihabara@Deep com una cita representativa del xoc cultural entre les cultures catalana i japonesa que promet fer-se un lloc en la programació estival de la nostra ciutat.
+info: http://akihabara.brigadasos.org

dimarts, 9 / juny / 2009

Convocat el concurs del cartell del XV Saló del Manga de l'Hospitalet.

FICOMIC convoca el concurs del cartell del XV Saló del Manga, que se celebrarà del 29 d’octubre a l’1 de novembre a L’Hospitalet de Llobregat. Es tracta d’una convocatòria totalment oberta i el plaç de recepció de les il·lustracions finalitza el dimecres 15 de juliol.

Per descarregar les bases clicka ací. BASES



Més coses del Tintín. Avui a les 19h.


Amb motiu del 80è aniversari de Tintín l'Editorial Joventut, en col·laboració amb el Corte Inglés, organitza una taula rodona arran de la presentació del llibre Diario de viaje de un reportero del "Petit Vingtième".
Hi participaran Jordi Tardà , periodista; Carles Santamaria , director del Saló del Còmic; Victor Niubò, president de TintinCat, i LLuis Zendrera, de l'Editorial Joventut.
A la sala d'àmbit cultural d'El Corte Inglés de Portal de l'Àngel.

dimarts, 2 / juny / 2009

Seguint els passos de Tintín


El dibuixant való Georges Prosper Remi (1907-1983), més conegut amb el pseudònim Hergé, ja disposa de museu. És situat a Lovaina la Nova (Valònia) i aplega vuitanta planxes originals i vuit-cents dibuixos, distribuïts en vuit sales, que repassen la seva trajectòria vital i artística, des de la primeria, quan feia d'il·lustrador i de publicista, a la consolidació, deguda al gran èxit de les 'Aventures de Tintín i Milú', el seu personatge més famós. L'intrèpid reporter, protagonista des de 1929 d'una vintena llarga de títols, té el seu espai al nou museu, però on realment es poden trobar tots els detalls de les seves aventures és a internet. Més enllà de Tintin.com (la web oficial de la Fundació Hergé), són imprescindibles els portals de fans Tintinologist.org (en anglès) i Objectif Tintin (en francès), a través dels quals es pot saltar a webs plenes de curiositats. Tintin Languages i Tintin around the World, per exemple, informen exhaustivament de les vuitanta llengües i variants en què s'han traduït els còmics d'Hergé. I sense deixar l'aspecte lingüístic, el nord-americà Mark Rosenfelder ha reconstruït el sildau, un idioma inventat per Hergé per a un país també inexistent, Sildàvia. La bandera d'aquest regne fictici (i d'una desena més de sorgits de la ment d'Hergé) és en aquest apartat de Flags of the World.

La xarxa també ens ofereix reculls de tots els cotxes i avions que apareixen a les aventures de Tintín. I a Parodie.org i, sobretot, Tintin est vivant!, el que hi trobareu són paròdies, imitacions i còmics pirates del famós personatge d'Hergé. Finalment, i lligat amb el film d'animació que Steven Spielberg i Peter Jackson preparen sobre el personatge d'Hergé ('Les aventures de Tíntín: el secret de l'unicorn'), la pàgina TintinMovie.org ha activat Travels of a Boy Reporter, un mapa per a seguir els viatges de Tintín per tot el món.

Tintin.cat

En català, les webs de referència són TintinCat, Tintín en català, la col·lecció de Can Tonet i Personatges de les aventures de Tintín.

Font : VILAWEB

Nota de Trodebac.com : Al 2006 si no recorde malament , al museu del mar de Barcelona ja puguerem gaudir d'una expo sobre Tintin. Molt interessant i recomanable.

dilluns, 1 / juny / 2009

Els cercatalents d’EUA busquen dibuixants al Saló del Còmic


Des de divendres passat fins avui, l’editor de DC Comics Matt Idelson es deu haver entrevistat al Saló del Còmic amb uns 50 joves artistes que aspiren a ser contractats pel gegant editorial nord-americà especialitzat en superherois. «M’ha sorprès la quantitat de talent que hi ha en aquest país –explica l’home que ha fitxat el català Diego Olmos, el dibuixant de Batman a Barcelona, per a un projecte amb Superman–. Aquí tothom sap fer de tot: dibuixar, entintar i acolorir; en canvi, als Estats Units només sabem fer bé una cosa. El que no entenc és per què els joves que es volen dedicar al còmic han de sortir a buscar feina als Estats Units o a França. ¿Que no hi ha oportunitats aquí?».
El creixement imparable del Saló del Còmic des d’aquella primera edició del 1982 en què els addictes a la historieta encara es coneixien tots entre ells reflecteix l’evolució a l’alça d’aquest sector, que pot arribar a frenar la fuga de talents. El Saló tanca avui les portes mostrant la riquesa i la diversitat d’un gènere que ha deixat de ser minoritari i que a poc a poc va sent reconegut com una de les arts nobles.

GUIONS TRANSATLÀNTICS / Matt Idelson tornarà a Nova York sense haver tancat contractes («ara totes les places estan cobertes»), però s’ha compromès a enviar guions a diversos creadors de cara a un eventual fitxatge. Álvaro García (Ferrol, 1977) n’és un. El seu treball ha agradat també a l’editor de Marvel, que li enviarà un altre paquet de guions. «Tinc 10 llibres d’il·lustració editats –explica– i aquesta és la meva primera incursió al còmic». Aquest últim mes s’ha deixat la vista preparant les vinyetes que havia de presentar a Barcelona. Encara té els ulls vermells, però ha valgut la pena. En tres dies, els editors dels Estats Units, França i Bèlgica s’han entrevistat amb 300 creadors.
La fira de la historieta tanca les portes confirmant la tendència del còmic a aliar-se amb internet i la indústria audiovisual. Un exemple d’aquesta col·laboració és el fanzín que ha estat premiat pel Saló, Rantifuso, que es pot descarregar en format PDF.
GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA
EL PERIODICO