Per J. M. Varona “Ché”
En data recent i en el Saló Sorolla de l'Ateneu Mercantil, es va presentar " L'Encobert de València" un còmic editat per la Delegació de Cultura de l'Ajuntament de la Capital del Turia, amb guió i dibuixos de José Aguilar García, basat en la novel·la que en 1851 va escriure Vicente Boix que tracta de la Guerra de les Germaníes que va tenir lloc en la València del segle XVI.
La presentació va estar a càrrec de l'autor de l'obra i de Federico Bru Santabárbara conegut investigador de la imatge gràfica, que va prendre la paraula en primer lloc per a parlar de la novel·la històrica dins de la qual situava el relat de L'Encobert, dels orígens del qual va parlar abans que aquest prenguera part en La Guerra de les Germaníes que va tenir lloc en el període conflictiu dels primers anys del regnat de Carlos I.
De les narracions històriques Federico va comentar que no sempre van ser les més justes, ja que en elles se solia degradar la imatge del contrari. Després va seguir parlant d'altres narracions: de les gràfiques i també de les diferències que puguen existir entre les paraules historieta, còmic i còmic ?totes de la mateixa família-, abans de citar al còmic històric fent referència a dos herois juvenils com van anar en el seu moment "El Guerrer de l'Antifaç" i "El Espadachín Emmascarat"Igualment va parlar dels àlbums il·lustrats per Antonio Hernández Palacios, dels quals va ressaltar la qualitat dels seus dissenys i el rigor històric per estar bé documentats. Va citar també a altres autors com José Ortiz i Miguel Calataiud, i de la mateixa manera, al Alatriste d'Arturo Pérez-Reverte.
Quant a la figura de L'Encobert, va al·ludir al realitzat en el passat pel dibuixant José Grau i que encara roman inèdit a pesar del temps transcorregut. AL final va comentar de com José Aguilar va abordar la posada en escena de ,L'Encobert de València?, i de com ell va preferir que, en el seu llibre, l'heroi romanguera en l'ombra ?de la qual solament ix, de tant en tant, per a avivar el foc de la revolta que els plebeus han encés i en ocasions ho fa emmascarat o disfressat d'ancià pelegrí?. Va lloar el treball de l'autor quant a disseny ??dins d'un estil figuratiu molt treballat?-i al documentat del període històric en el qual el personatge va arribar a moure's, i el de les imatges, a l'hora de reproduir coses de l'època, tals com: armes, utensilis, abillaments, edificis, places i carrers, individus etc. Després es va referir al contingut del llibre detenint-se en les seues facetes tècniques i històriques, dutes totes, a bon port per l'autor.
A continuació va parlar José Aguilar (València, 1966) per a agrair a l'Ajuntament i a l'Ateneu de València per la seua col·laboració i ajuda, i també, a Federico Moreno per les seues paraules. Va dir que el primer repte a superar, a l'hora d'elaborar el seu llibre, va consistir en l'eliminació d'alguns personatges i passatges que apareixen en les més de 400 pàgines de la novel·la original, que al seu judici, llastraven el ritme narratiu del còmic en el qual s'havia embarcat i que ell no volia veure'l convertit en una història de bustos parlantes.
Va comentar també, que va invertir part del sentit cronològic de l'obra original per a presentar alguns esdeveniments de tal forma que oferiren una lectura de conjunt més dinàmica, tal com va anar el cas de la conquesta de Granada que en la novel·la apareix quasi al final, i que en el còmic, passa al principi per que en aqueix període s'aborda la joventut de L'Encobert. Va afegir que en l'elaboració del còmic, va jugar amb les llums i les ombres que són protagonistes en aquesta història doncs no cal oblidar que en aquella època, les gents s'enllumenaven amb candiles, veles i torxes. Un altre dels protagonistes va ser el color; els colors tenen valors dinàmics.
Va utilitzar molt els blaus perquè moltes coses, en l'obra, succeeixen entre les llums de la matinada i el dia. Com complement al blau, va utilitzar el taronja que introdueix la línia de moviment. Aguilar se sent un cronista de l'època pel que en la primera pàgina i altres, va incorporar el pergamí per a introduir informació d'aquell temps.
El personatge apareix poc per que entén que aquest és l'essència del que era el moviment de la Germanía, paral·lel ?encara que menys conegut-, al dels Comuneros de Castella. L'autor va incorporar tots els recursos que va tenir a mà per a presentar les seues històries, que comencen amb la presa de Magrana pels Reis Catòlics, utilitzant vinyetes horitzontals, i més tard, quan els personatges comencen a parlar, va usar altre tipus de vinyetes. Va ser molt important documentar-se sobre: vestimenta, arquitectura, armes, tipus i costums de l'època etc. En el còmic ens trobem amb el desaparegut Palacio Real de València en el qual tenien lloc esdeveniments varis. És freqüent l'ús d'onomatopeies: tañido de campanes que es colen en altres vinyetes, espetec de canons, xiulades de fletxes, alaridos dels arribats a i altres sons.
Ajudat pel color, l'àlbum presenta vinyetes que parlen per si soles: escenes de l'epidèmia on veem a la noblesa fugint espantada; vinyetes en les quals apareixen el bo i el malvat en color violeta eixint-se d'elles perquè aquest puga veure's millor; unes altres, en les quals ens trobem l'assalt al castell de Corbera on s'introdueix la confusió i el moviment, utilitzant vinyetes que perden el seu marc i s'amuntonen; també aquelles en les quals es trenquen i s'astellen les seues vores per a reforçar la càrrega dramàtica; igualment vinyetes en les quals es reflecteixen la impotència, la indefensió i el desassossec dels personatges; i aqueixes altres en les quals es veuen els exèrcits dels agermanats a l'hora d'eixir i donar la batalla; altra més en la qual els soldats són representats de forma simbòlica per moltes lucecitas?
José Aguilar va acabar dient que no havia volgut contar una història en temps real, que si reflecteix en canvi on es va dirigir la revolta de les Germanías que va tenir un final tràgic en lluita desigual amb tropes reals més poderoses, desenllaç que va procurar esmorteir donant pas al simbòlic i deixar clar, que ho realment important d'aquella contesa, va anar ?la mort d'un ideal i el de la lluita de tot un poble.
La presentació va estar a càrrec de l'autor de l'obra i de Federico Bru Santabárbara conegut investigador de la imatge gràfica, que va prendre la paraula en primer lloc per a parlar de la novel·la històrica dins de la qual situava el relat de L'Encobert, dels orígens del qual va parlar abans que aquest prenguera part en La Guerra de les Germaníes que va tenir lloc en el període conflictiu dels primers anys del regnat de Carlos I.
De les narracions històriques Federico va comentar que no sempre van ser les més justes, ja que en elles se solia degradar la imatge del contrari. Després va seguir parlant d'altres narracions: de les gràfiques i també de les diferències que puguen existir entre les paraules historieta, còmic i còmic ?totes de la mateixa família-, abans de citar al còmic històric fent referència a dos herois juvenils com van anar en el seu moment "El Guerrer de l'Antifaç" i "El Espadachín Emmascarat"Igualment va parlar dels àlbums il·lustrats per Antonio Hernández Palacios, dels quals va ressaltar la qualitat dels seus dissenys i el rigor històric per estar bé documentats. Va citar també a altres autors com José Ortiz i Miguel Calataiud, i de la mateixa manera, al Alatriste d'Arturo Pérez-Reverte.
Quant a la figura de L'Encobert, va al·ludir al realitzat en el passat pel dibuixant José Grau i que encara roman inèdit a pesar del temps transcorregut. AL final va comentar de com José Aguilar va abordar la posada en escena de ,L'Encobert de València?, i de com ell va preferir que, en el seu llibre, l'heroi romanguera en l'ombra ?de la qual solament ix, de tant en tant, per a avivar el foc de la revolta que els plebeus han encés i en ocasions ho fa emmascarat o disfressat d'ancià pelegrí?. Va lloar el treball de l'autor quant a disseny ??dins d'un estil figuratiu molt treballat?-i al documentat del període històric en el qual el personatge va arribar a moure's, i el de les imatges, a l'hora de reproduir coses de l'època, tals com: armes, utensilis, abillaments, edificis, places i carrers, individus etc. Després es va referir al contingut del llibre detenint-se en les seues facetes tècniques i històriques, dutes totes, a bon port per l'autor.
A continuació va parlar José Aguilar (València, 1966) per a agrair a l'Ajuntament i a l'Ateneu de València per la seua col·laboració i ajuda, i també, a Federico Moreno per les seues paraules. Va dir que el primer repte a superar, a l'hora d'elaborar el seu llibre, va consistir en l'eliminació d'alguns personatges i passatges que apareixen en les més de 400 pàgines de la novel·la original, que al seu judici, llastraven el ritme narratiu del còmic en el qual s'havia embarcat i que ell no volia veure'l convertit en una història de bustos parlantes.
Va comentar també, que va invertir part del sentit cronològic de l'obra original per a presentar alguns esdeveniments de tal forma que oferiren una lectura de conjunt més dinàmica, tal com va anar el cas de la conquesta de Granada que en la novel·la apareix quasi al final, i que en el còmic, passa al principi per que en aqueix període s'aborda la joventut de L'Encobert. Va afegir que en l'elaboració del còmic, va jugar amb les llums i les ombres que són protagonistes en aquesta història doncs no cal oblidar que en aquella època, les gents s'enllumenaven amb candiles, veles i torxes. Un altre dels protagonistes va ser el color; els colors tenen valors dinàmics.
Va utilitzar molt els blaus perquè moltes coses, en l'obra, succeeixen entre les llums de la matinada i el dia. Com complement al blau, va utilitzar el taronja que introdueix la línia de moviment. Aguilar se sent un cronista de l'època pel que en la primera pàgina i altres, va incorporar el pergamí per a introduir informació d'aquell temps.
El personatge apareix poc per que entén que aquest és l'essència del que era el moviment de la Germanía, paral·lel ?encara que menys conegut-, al dels Comuneros de Castella. L'autor va incorporar tots els recursos que va tenir a mà per a presentar les seues històries, que comencen amb la presa de Magrana pels Reis Catòlics, utilitzant vinyetes horitzontals, i més tard, quan els personatges comencen a parlar, va usar altre tipus de vinyetes. Va ser molt important documentar-se sobre: vestimenta, arquitectura, armes, tipus i costums de l'època etc. En el còmic ens trobem amb el desaparegut Palacio Real de València en el qual tenien lloc esdeveniments varis. És freqüent l'ús d'onomatopeies: tañido de campanes que es colen en altres vinyetes, espetec de canons, xiulades de fletxes, alaridos dels arribats a i altres sons.
Ajudat pel color, l'àlbum presenta vinyetes que parlen per si soles: escenes de l'epidèmia on veem a la noblesa fugint espantada; vinyetes en les quals apareixen el bo i el malvat en color violeta eixint-se d'elles perquè aquest puga veure's millor; unes altres, en les quals ens trobem l'assalt al castell de Corbera on s'introdueix la confusió i el moviment, utilitzant vinyetes que perden el seu marc i s'amuntonen; també aquelles en les quals es trenquen i s'astellen les seues vores per a reforçar la càrrega dramàtica; igualment vinyetes en les quals es reflecteixen la impotència, la indefensió i el desassossec dels personatges; i aqueixes altres en les quals es veuen els exèrcits dels agermanats a l'hora d'eixir i donar la batalla; altra més en la qual els soldats són representats de forma simbòlica per moltes lucecitas?
José Aguilar va acabar dient que no havia volgut contar una història en temps real, que si reflecteix en canvi on es va dirigir la revolta de les Germanías que va tenir un final tràgic en lluita desigual amb tropes reals més poderoses, desenllaç que va procurar esmorteir donant pas al simbòlic i deixar clar, que ho realment important d'aquella contesa, va anar ?la mort d'un ideal i el de la lluita de tot un poble.
