Saló del Còmic d'Irun al País Basc

Arenys

Asterix i Obelix 50 anys

El juny passat es va inaugurar a Lovaina (Flandes) un museu dedicat a Hergé, l'autor del personatge de Tintín. L'obertura es va fer coincidir amb el vuitantè aniversari del naixement de les Aventures de Tintín, la sèrie europea de 'comic' més influent del segle XX. Amb permís, és clar, del petit gal Asterix, ideat pels francesos Albert Uderzo (dibuixant) i René Goscinny (guionista). Demà, precisament, se celebraran els cinquanta anys de la primera aventura del petit gal i dels seus amics, apareguda al número 1 del setmanari Pilote. El primer àlbum, 'Asterix el Gal', no va aparèixer fins el 1961, i va ser seguit de trenta-dos volums més, traduïts a més de cent llengües. Unes traduccions que, com en el cas del català, arrosseguen algunes incoherències en els noms dels personatges. Començant pels dels protagonistes mateix, Asterix i Obelix.

En les primeríssimes edicions (de les editorials Bruguera i Mas-Ivars, i també en una reedició de Grijalbo/Dargaud i Hodder/D de 1996) el nom d'aquests dos personatges era agut (Asterix i Obelix, com consta al Petit Curial Enciclopèdic), d'acord amb la fonètica original francesa, i conservava, per tant, el joc de paraules irònic ideat pels autors: en francès, Astérix s'acosta fonèticament a asterisc, el signe gràfic en forma d'astre petit; i Obélix remet directament a la forma d'obelisc del gros traginador de menhirs. A les edicions posteriors (de Grijalbo/Dargaud, Planeta, Salvat, el Cercle de Lectors), en canvi, el nom de tots dos protagonistes esdevé pla (Astèrix i Obèlix), qui sap si per una mala interpretació de l'accent francès (que marca la pronúncia de la vocal, no la síl·laba tònica) o per influència de la solució espanyola (Astérix, Obélix). Amb aquest desplaçament de l'accent, que s'ha perpetuat fins ara, tots dos noms s'han allunyat del joc de paraules original i han impedit d'entendre, o veure, a primer cop d'ull la ironia que s'hi amaga, especialment en el cas del 'petit astre gal'.

Amb una llista de personatges tan llarga (més de cent cinquanta noms, en la trentena de volums), hi ha uns quants casos més de traducció inadequada que esborren o amaguen la intencionalitat irònica dels autors a l'hora de batejar-los. Com el cap del poblat gal, Abraracourcix en francès (format a partir de l'expressió 'à bras raccourci', 'amb violència'), que en els primers volums en català apareixia sota la forma servil Abraracúrcix, si bé, més tard, es va trasmudar en Acopdegarròtix i Copdegarròtix, formes més adequades al sentit original. Un cas semblant és el del gosset d'Obelix, Idéfix en francès ('idea fixa', 'mania'), transformat en Idèfix (adaptació servil i opaca) o Ideàfix (matussera), que hauria valgut més de 'traduir' per algun equivalent propi i diàfan.

Jem Cabanes / Martí Crespo

Vilaweb

Cinc mirades al còmic belga

C/ Sant Oleguer 6-8,

08001 Barcelona

Més informació: www.bcn.cat/ciaj

Horari: de dilluns a divendres de 10 a 14.00h y de 16 a 20.00h

Foto collita.

Miguel Calatayud, Premi Nacional de Il·lustració

Miguel Calatayud ha estat guardonat avui amb el Premi Nacional d'Il·lustració 2009, pel conjunt de la seva obra. El premi, concedit pel Ministeri de Cultura, està dotat amb 20.000 euros.

Calatayud (Asp, Alacant, 1942) començà la seva carrera als anys 70 com a il·lustrador i realitzant sèries per a la revista Trinca. Durant els 80 fou un dels més destacats representants de l'anomenada «línia clara valenciana». Pasà posteriorment a ser reconegut per la il·lustració d'obres de literatura infantil.

Ha publicat 49 llibres de ficció il·lustrats, sis dels quals amb textes i idees pròpies; ha colaborat en altres 19 llibres i ha publicat 10 àlbums de còmic dels que tambié és autor dels guions. Ha realitzat 12 exposicions individuals i ha participat en 58 exposicions col·lectives, entre les que es troben les més importants en el sector del llibre a nivell internacional.
Anteriormente obtení els premis Lazarillo de Il·lustració (1974, per Cuentos del año 2100), el Premi a la millor obra del Saló del Còmic de Barcelona (1998, per El pie frito) i en dos ocasions el Premio a les Millors Il·lustracions de Llibres Infantils i Juvenils, del Ministeri de Cultura (1989, per Una de indios y otras historias, y 1992, per Libro de las M’Alicias).

El jurat del Premi Nacional ha estat presidit per Rogelio Blanco (director general del Llibre, Arxius i Biblioteques) i composat per Mónica Fernández (subdirectora general de Promoció del Llibre); Pablo Jurado (per APIM); María Rius (per APIC); David Heras (per APIV); Suso Cubeiro (per AGPI); Enrique Martínez-Inchausti (per APIE-EIEP); Mariona Cabassa (per FADIP); Juan Bordes (per la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando); M.ª Jesús Esther Gil (per OEPLI); Reina Duarte (per la ministra de Cultura); y Arnal Ballester, autor guardonat a l'edició anterior.

Exposició 'Cinema fantàstic'

Maite Mínguez posseïx una de les majors col·leccions del món d'objectes relacionats amb el cinema. Maite, amb la complicitat del seu marit, Lluís del Val, president de la distribuïdora Manga Films, fa ja més de vint anys que va començar aquesta col·lecció que, a hores d'ara, compta amb un catàleg impressionant, integrat per vora dues mil peces de tot tipus.

Cinema fantàstic és l'exposició que mostra l'apartat dedicat a les pel·lícules de ciència ficció i d'aventures i que ja es va poder visitar, encara que sota un altre títol, a diverses mostres de cinema com la Setmana de Cinema Fantàstic i de Terror de Sant Sebastià, el Festival de Sitges o la Mostra de Cine Fantàstic Sci Fi de Madrid. Un recorregut per algunes de les pel·lícules del gènere més reeixides de les últimes dècades, que formen ja part del nostre imaginari col·lectiu.

Es poden trobar les màscares emprades en les seqüeles de Friday the 13th de Sean Cunningham, un guant dels que va usar l'actor Robert Englud en el paper de Freddy Krueger en A Nightmare on Elm Street (1984), de Wes Craven, els animatrònics de Ghoulies, de Luca Bercovici (1985), la túnica i la màscara de Scream, també de Craven (1996), els motlles i màscares facials de làtex que es van utilitzar en la preparació de Hellraiser III, d'Anthony Hickox (1992), un dels models de Gremlin dolent de Gremlins, de Joe Dante (1984), les màscares de simi de Planet of the Apes de Franklin J. Schaffner (1968), l'espasa que brandava un jove Arnold Schwarzenegger en Conan the Barbarian, de John Milius(1982), la mà articulada d'un Johnny Depp convertit per Tim Burton en una tendra revisitació del monstre de Frankenstein en Edward Scissorhands (1990), un tros de Kryptonita de Superman, de Richard Donner (1978), la pistola de Harrison Ford en l'adaptació cinematogràfica del clàssic de ciència ficció Blade Runner, de Ridley Scott (1982)... i així fins a més d'un centenar de peces que a partir del pròxim 10 de setembre podran admirar-se a l'espai expositiu de l'OCCC.

L'exposició es pot visitar tots els dies de dilluns a diumenge i de 10.00h a 21.00h. Entrada lliure.

© 2008 Octubre CCCC

C/ Sant Ferran, 12 - 46001 València. Tel. (0034) 96 315 77 99